Categoría: Actividad complementaria

Els peixos hem visitat recentment el Museu de les Ciències, a la Ciutat de les Arts i les Ciències. En aquest museu hem realitzat un taller anomenat «Científic per un dia», on hi vam posar en pràctica els nostres coneixements sobre la matèria i les seues propietats, a través de l’experimentació.

El taller comença amb diverses experiències les quals realitzen els divulgadors científics plantejant diferents hipòtesis: d’on venen les substàncies enganxoses, colors que viatgen pel paper, farines movedisses…

Per a arribar a conclusions d’aquestes hipòtesis hem realitzat, a través de l’experimentació, diverses proves amb la matèria.

Un d’ells era comprovar d’on venen els colors. Sabem que existixen tres colors primaris, que són el groc, el blau i el roig, i que combinant-los es formen diferents colors. Però les tonalitats de retoladors que teníem sobre la taula, eren combinacions poc comunes (verda-aigua, blau cel, bordeus, etc.), les quals desconeixíem per què colors primaris es formaven. Per a comprovar-ho, pintem amb eixos retoladors cercles sobre un paper i este paper el submergim en un poc d’alcohol. L’alcohol en ser absorbit pel paper i tocar els colors, produïa que els pigments dels colors se separen i per tant, hi vam poder descobrir els diferents colors que formaven eixa tonalitat de retolador.

Un altre dels experiments també es relacionaven amb els colors i la seua transformació. En un recent teníem un líquid de color morat per l’extracte de la llombarda, i depenent si li introduíem unes gotes de vinagre o alcohol, s’en posava de color verd o tornava a ser morat.

D’altra banda, comprovem que ocorria amb els colorants en introduir-los en un recipient de llet. Amb molta cura es van introduir unes gotes de diferents colors de colorants sobre la primera capa de llet perquè no es mesclaren i en introduir posteriorment unes gotes de quitació grassa, descobrim com les partícules dels pigments de color se separaven a causa de l’empenyiment que exercia el producte del quitació grassa sobre els pigments.

Posteriorment, realitzem una altra prova anomenada «farines movedisses», on descobríem que ocorria en mesclar maizena (farina molt fina) amb aigua. Es formava una mescla espessa, similar a la massa de sal. Però quan deixàvem de manipular-la el seu estat tornava a ser líquid. De la mateixa manera, quan la vam posar dins d’una cubeta, en donar-li colps ràpid i forts, descobrim que la maizena exercia pressió i ens impossibilitava traspassar el dit per la massa. Però quan ho féiem de manera suau, la textura deixava passar el volum del nostre dit, i semblava que la massa de tornava més blana.

Com a últim experiment, ens van ensenyar com a través de la mescla de diferents matèries, aconseguíem formar una massa espessa i consistent que tots i totes cridem slime, i que ens va encantar provar. Els ingredients van ser:

• Cua blanca de fuster.
• Bicarbonat.
• Detergent líquid.

Hem gaudit molt amb aquesta visita!

Alumnos/as de 5 años.

Fa uns dies, els peixos vam anar a visitar Bioparc València, on ens hem endinsat en alguns dels seus ambients recreats, especialment, en el bosc equatorial.

El bosc equatorial es divideix en diverses zones. D’una banda, el bosc de ribera, que representa l’entrada al bosc primari ja que antigament els rius eren les úniques vies d’accés al bosc. També vam anar a visitar el tronc caigut, que representa un arbre caigut enmig del bosc, ocupat per innombrables espècies d’animals que conviuen creant un xicotet ecosistema en el centre dels immensos boscos equatorials. D’altra banda, visitem el bosc de muntanya, que alberga als lleopards, principal depredador d’aquest lloc, i als bongos, compartint espai amb dues espècies de duiker. Així com, espècies de goril·les i ximpanzés. Finalment el vall, un clar pantanós en ple bosc equatorial, un autèntic lloc de reunió per a innombrables espècies que es congreguen a la recerca d’aigua fresca, de tendra vegetació i de les sals minerals presents en el fang. El vall alberga al grup de búfals rojos, porcs salvatges de la selva i hipopòtams.

Hem gaudit molt d’aquesta visita i esperem tornar prompte per a continuar aprenent sobre els diferents ambients del Bioparc, així com dels animals i vegetació de cadascun d’ells.

Alumnos/as de 5 años.

Parlar d’arròs a València no sols és parlar de paella i de modes gastronòmiques. L’arròs a València tal com el coneixem hui, i tots els processos que determinen la seua producció i la seua elaboració, són el resultat d’anys de cultiu en les nostres terres.

Des que arribarà a implantar-se en els terrenys humits que els àrabs van batejar com a Albufera en el segle VIII d. C. fins hui, l’arròs ha travessat diferents etapes, unes més glorioses que unes altres, però amb cadascuna, l’arròs ha sigut capaç d’afonar cada vegada més les seues arrels en la història de la nostra ciutat.

El Museu de l’Arròs de la Ciutat de València ens oferix un lloc on mantindre i recuperar viva la seua tradició i ens ha ha permés als peixos poder ser arrossers per un dia.

Primer, la nostra monitora Alicia ens ha ensenyat unes imatges de l’Albufera, lloc de cultiu d’aquest exquisit cereal i seguidament, ens ha explicat el mètode de sembra i la importància que té el seu cultiu per a l’ecosistema.

L’arròs és una cereal que necessita de molta aigua i calor, per això, hi sol sembrar-se sobre el mes de maig. En necessitar tanta aigua, es formen aiguamolls sobre el terreny que propicien l’aparició de diverses espècies d’aus. Després de conéixer totes estes dades interessants comencem a l’acció.

Entre tots i totes hem simulat totes les labors de cultiu de l’arròs, des del seu sembra fins a la seua recollida.

I finalment hem pogut visionar en el laboratori del museu com la maquinària s’encarrega de blanquejar l’arròs, eliminant les capes de la seua pell i convertint-lo apte per al consum humà. Hem pogut aprendre també la diferència de l’arròs integral i l’arròs blanc.

Ha sigut una visita molt interessant i ho hem passat de meravella!

Alumnos/as de 5 años.

Qui va dir que la música clàssica era avorrida? Ad Libitum és un grup de músics sevillans els quals ens han fet gaudir de la bellesa de les peces universals que s’interpreten a través de l’humor, la sorpresa i l’atractiu visual i sonor que aporten els instruments insòlits com el Tripticòfon Tuboidal, el Serrutx Tenor, el Vidriolí i el Vidrioloncel Copodivarius, el Destilarmonium Percutent en Do per a Tres o El Campanòfon Sostinent de Cua.

Un desconcert de gala divertidament seriosa amb un repertori mezzo forte triat de les partitures clàssiques més selectes, moviment alegretto i moments de sonata muntada.

Un concert didàctic, molt divertit i emocionant amb un enfocament diferent: acostar la música clàssica als xiquets i xiquetes a través de l’humor, la sorpresa i el gaudi visual. Un espectacle musical amb posada en escena teatral que derroca els murs del formal per a fer de l’ocasió un moment d’intens gaudi i aprenentatge.

L’objectiu principal és despertar en l’alumnat una inquietud per la música clàssica, amb una aproximació poc convencional, hilarant, excèntrica i inoblidable. Un recorregut per peces dels més rellevants compositors de la història de la música, presentat i executat de manera insòlita, amb instruments sorprenents i divertits amb una combinació de clown, teatre i música en directe.

Alumnos/as de 5 años.

La setmana passada vam tornar a un dels nostres llocs favorits: la sala «L’Horta».Esta vegada, hi vam a presenciar l’obra «LÙ».

«LÙ» (路) que significa camí en xinés tradicional, combina la dansa, l’enginy i l’audiovisual per a acostar-nos a la màgia i la poesia d’un món plàstic a partir de punts, línies i formes. Inspirat en les pintures d’estil puntillista de la japonesa Yayoi Kusama, ens endinsem en la dansa i les arts plàstiques per gaudir d’un espectacle màgic, creatiu i poètic.

En este espectacle, les nostres protagonistes són dues xiquetes que viuen en un lloc envoltat de terra i pobresa. Treballen i treballen al camp sense descans, en condicions duríssimes que molts adults del nostre món trobarien insuportables. Elles, no obstant això, aconsegueixen sobreviure dia rere dia, exhibint una resiliència poc habitual contra l’adversitat. Potser és perquè el seu món interior, l’univers imaginari on es refugien, els permet fer front al sofriment i la injustícia. Treballen, però també juguen. I en els seus jocs reflecteixen els seus somnis i anhels: una llar i una família.

En esta ocasió, no estava permés prendre fotos. Però us vam mostrar a continuació una sèrie de fotografies publicades en el web de la sala perquè pugueu observar el màgic i bonic moment que hem viscut els peixos.

Alumnos/as de 5 años.

La setmana passada vam realitzar una eixida al teatre, concretament a la sala «L’Horta», per a gaudir d’un màgic espectacle titulat «Croma».

Croma es comunica amb dibuixos i colors i així és com ens conta el seu viatge: de com va volar damunt d’una garsa, ballar amb els insectes i parlar amb les meduses per tal de trobar la seua nova casa.

Croma és una història dibuixada en directe i acolorida amb pinzells i molts poals de pintura que omplin l’escena d’imaginació, expressió plàstica i poesia.

Una experiència sensorial per embrutar-se, mesclar, esborrar, pintar i gaudir de les imatges i del joc teatral a través de la mirada divertida i innocent d’aquest tendre personatge.

Hi va ser molt divertit i emocionant i vam estar atents i molt elegants durant tota l’actuació.

Alumnos/as de 5 años

Els peixos estem preparant un taller de cuina que realitzarem amb Miguel, el cuiner de l’escola. L’altre dia, va vindre a ajudar-nos a seleccionar els ingredients els quals necessitarem; concretament, per a fer suc de taronja i cuinar un bescuit de carabassa.

Encara que alguns ingredients els podia aconseguir ell perquè els utilitzen diàriament per al menú de l’escola, com l’oli o el sucre, molts altres decidirem anar nosaltres a comprar-los. Així que, l’altre dia, els peixos vam fer l’eixida al Mercat Central de València.

• 

• 

• 

En arribar al Mercat, ens va cridar molt l’atenció els seus colors i el sostre cobert per arcs i cúpules molt altes. També, ens va sorprendre la quantitat de llocs i tots els tipus de menjar que hi havia. Al principi, vam recórrer la zona de les fruites i verdures, després la carn i la fruita, i finalment les parades de peix.

Vam reconéixer molts dels aliments que havíem conegut abans a l’aula, com la fruita de drac, la magrana o el mango. Ens havíem de fixar molt bé en els aliments, i parar i demanar-los als venedors. El mercat estava ple de turistes, així que vam haver d’aprendre a guardar el torn i esperar que ens atengueren.

Els peixos amb molta educació parlàvem amb els treballadors i demanàvem el que necessitàvem. També, vam poder pagar les compres fixant-nos molt bé en les monedes i bitllets que ens quedaven, i calculant quant ens haurien de retornar.

Finalment, en arribar a classe vam classificar tots els aliments que havíem portat: carabassa, plàtans, papaia (que després vam poder menjar com a postre a l’escola), algunes fruites deshidratades y farina sense gluten. I per descomptat, provarem el seu sabor i textura.

• 

• 

• 

• 

• 

Va ser molt emocionant i estiguérem molt elegants!

Alumnos/as de 5 años.

La setmana passada vam ser a Zoolandia, una botiga prop de l’escola on podem trobar aliments i utensilis per a animals, ja que Manuela s’ha fet molt major i havíem d’agafar algunes coses per a la seua cura i alimentació.

Així que quan hi arribem, vam veure que havien molts animals, i vam voler observar-los de molt a prop pel cristall. Però el dependent va ser molt amable, ens va acompanyar i va atendre tot el recorregut i a més va traure a alguns d’ells de les seues casetes perquè poguérem tocar-los i veure’ls de més a prop com: una serp, un conill, un drac, i un fardatxo.

Però sense dubte, el més emocionant va ser quan Jose, el dependent, ens va ensenyar a una tortuga de terra molt gran i simpàtica que va estar acompanyant-nos durant tot el recorregut per la botiga. Tenia 10 anys i ens va explicar que estava tan gran perquè a diferència de les espècies de terra europees, estes no hibernen, per tant en menjar durant tot l’any estan en constant creixement.

A més a més, ens va ensenyar diversos tipus de tortugues de terra i d’aigua. Ens va contar que moltes d’elles són carnívores com Manuela i quan es fan molt grans necessiten moure’s i nadar en un entorn natural més idoni a les seues necessitats.

Més tard en arribar a l’escola, vam mostrar a les nostres companyes les granotes de 4 anys el que havíem comprat i els vam explicar totes les coses interessants que havíem aprés sobre Manuela i les seues cures.

«Manuelita vivía en Pehuajó

pero un día se marchó.

Nadie supo bien porqué

a París ella se fue

un poquito caminando

y otro poquitito a pie».

Alumnos/as de 5 años.

Els peixos hem realitzat la nostra primera eixida complementària explorant el jardí botànic de la nostra ciutat de València, que compta amb un gran nombre d’espècies d’arbres i plantes provinents dels cinc continents, sobretot destaquen les palmeres i els arbres tropicals o el cactus, i altres plantes del desert.

Algunes de les plantes que varem observar, produeixen fruits que trobem al supermercat, com el café, la banana i la pinya, i que creixen en països amb grans selves i plutjes.

Hem experimentat l’olor que desprenen algunes plantes, però el que més ens va cridar l’atenció va ser recollir uns fruits xicotets caiguts d’un arbre d’origen indi, conegut com «l’arbre del sabó» que en posar-los en un recipient amb aigua i agitar-lo, es produeix espuma amb la qual podem netejar la roba o el nostre cos.

Després, ens van donar l’oportunitat d’aprendre les parts de les plantes, quina part de les plantes ens mengem, què són les llavors i la importància de l’horta i l’aigua. I per últim, varem fer un taller de plantació en diferents recipients biodegradables, per a plantar encisams a les nostres cases. Hem gaudit molt!

Ja estem preparats per a ser hortolans,

de plantar amb les mans

maduixes, cols i encisams.

• 

Alumnos/as de 5 años.

Aquesta vegada hem anat d’eixida complementària al castell de Benissanó un castell que va ser edificat en la segona meitat del S. XV. És un edifici considerat un palau ja que vivien famílies de la reialesa i amb molt de poder, i encara que aquestes persones ja no viuen ací perquè van morir fa molts anys, sí que van existir i van ser importants per a aquella època.

El castell es troba a la meitat de poble, on es pot observar perfectament les torres, les muralles i la fossa per a protegir i vigilar. També, hem pogut estar dins dels salons on vivien els cavallers i els servents, la cuina i fins el calabós del càstig que ocupa un buit en la base de l’antiga torre àrab.

Les coses han canviat molt, ara tot és més modern però ens han agradat molt poder observar els sostres, sòls, cuines i eines molt antigues. Fins a hem pogut veure de prop les armadures medievals dels cavallers i les espases que utilitzaven per a lluitar.

• 

• 

Ha sigut molt interessant i ens hem divertit molt representant la història de les xiquetes que no volien ballar amb el rei.

Si algun dia aneu a la nit, podreu veure volar al drac , guardià del castell de Benissanó.

Alumnes de 4 anys.